Diada de la Kumba-mela...... l’Ignasi, que com sabeu te acollits 50 nens pobres i 10 iaios a una casa de Darmavaram, cada dia primer de mes ofereix un esmorzar a tots els pobres del poble que vulguin anar-hi... últimament reuneix mes de 500 persones...... vaig tindrà la sort de estar-hi ja l’any passat el 1 de març i avui de nou.........
Avui, dins de la gran historia que això suposa i que es impossible d’explicar, he viscut enmig dels mes de 400 pobres una petita historia mes.....
Jo estava amb Mutha... després havíem d’anar a fer visites a un poble del costat. De sobte veig una mare amb un nen de uns deu anys lligat del braç... el porta així he pogut observar perquè te un trastorn cerebral que li dona una alteració de caràcter i .... el fa diferent.... poc sociable.. una mica agressiu... hiperactiu.... poc comunicatiu........
La mare fa temps que no ha desfet del seu canell la corda amb que el porta lligat i que ella agafa com una corretja...els nusos, molt antics i apretats no creixen al ritme del seu canell.... possiblement a casa –així m’ho ha comentat Mutha – també el deu tenir lligat a qualsevol lloc.....
De cop en Mutha es distancia de mi i agafa, sense violència –ella seguiria esmorzant- la corda de la ma de la mare i s’emporta al nano a passejar......veig que l’acaricia una mica.... li parla ..... segueix caminant..... el deixa acotxar-se a fer pipi quant li entren ganes.... i segueix parlant-hi...no conversant-hi.... perquè ell no manté la conversa.... a la poca estona ve i em comenta que això no pot ser... es un nen que amb cuidados es pot rehabilitar... potser podria ingressar a un centre especialitzat i es refaria amb 3-4 anys... ja n’ha vist d’altres....
La Kumba-mela seguia i totes aquelles persones disfrutaven del seu menjar....en Mutha ha tornat el nen a la seva mare perquè pogués seguir ell també amb l’àpat
busca a l’Ignasi i li comenta el cas... l’Ignasi es posa en marxa.... una foto del nen ...... han de tractar de fer-lo entrar a un centre especialitzat..... entre els dos han muntat una estratègia per aconseguir-ho i jo he tingut la sort de veure de ben a prop tota la petita historia enmig de mes de les 400 histories que avui han esmorzat be.....
Abans de que acabés l’esmorzar, eren les 10, hem anat a visitar a un poble proper.... Mamalapalli..... nous casos... revisions de pacients operats .... la brisa que avui bufava fresqueta ..... s’ha fet l’hora de dinar quant hem acabat.... dinem allí mateix amb els responsables del centre...... acabem de dinar i hem comenten que ha arribat un cas mes........
Te 17 anys.... te una polio bilateral..... ambdues cames amb genolls molt flexes i ambdós malucs totalment flexes.... es mol límit.... ho comentem amb Mutha i Nagras..... es molt arriscat.... pot sortir-hi perdent si operem ?...... li diem .... ella ens mira amb els ulls humits: no s’atreveix a exigir...es algo tímida i molt dolça...però si a insistir.... i demanar: no pot ser encara que només sigui una cama i pugui estar dempeus amb bastons i aparells ortopèdics ?
Tornem a remirar-ho. Una nova exploració......que podem fer? ..... el dia 13 ens la mirarem amb en Jesús, l’altra trauma que be a continuar la feina i amb el que coincidirem aquí 5 dies ... li tenim reservat el quiròfan per el 14..... si pot ser .....encara que només sigui una cama !! Actualment camina així.......
