Avui he passat visita al mati a Bathallapali per donar algunes altes. Deixo els últims tres nens ingressats fins dema esgotant que no apareix-hi cap problema en el seu postoperatori. Passat dema vaig a Bangalore ja per agafar l’avio a la nit.
Avui amb Mutha, desprès de passar visita a l’hospital hem anat a Kuderu.... ultimes visites, ultimes revisions i comentar entre nosaltres diferents aspectes de la feina d’aquests dies i del futur.
Jo tenia la d’intenció de anar al centre de nens amb paràlisis cerebral per passar amb ells una ultimes estonas jugant i contemplant-los.
Estàvem dinant i abans de que jo pogués demanar anar-los a veure m’han dit: has de passar ara per el centre de paràlisi cerebral... i ha una nena Nalinakshi que fa nomes tres dies ha començat a caminar sola...te 5 anys....
D’altres, que ja fa mes temps que n’han anat aprenent la voltaven corren...jo penso que eren conscients de la seva alegria.....una festa !!!!!
No se qui estava mes content si ella o en Mutha
Al marxar... apa ... a ajudar a espenyar la cadira de rodes d’una altre nena que encara no ha arribat on ella
Costa molt arribar fins aquest punt...... son anys de treball de tot l’equip amb els nens que allí viuen acollits, la majoria no tenen família o han estat
abandonats....
Dissabte vaig estar visitant a Uravaconda .... un poble lluny d’aquí..... i de tots els hospitals. I havia un noi que s’havia operat el desembre...els seus pares han migrat a Hyderabat, uns 500 km d’aquí.... està sol...no havia pogut desplaçar-se a cap centre per retirar-se el guix...... i no hi havia mes possibilitats de portar-lo fins a un dels tallers d’ortopèdia en d’altres pobles.... “Muthu.. el guix es pot treure només amb l’aigua així que som-hi..una galleda i a per feina.....”
Desprès de retirar el guix a mossegades –com qui diu- van anar a dinar.
Ben dinat Mutha hem vol ensenyar una iniciativa que ha posat en marxa fa tres mesos.....
Cada dissabte del mes reuneixen a cinc pobles diferents –cada setmana a un d’ells- nens amb paràlisis cerebral amb un dels seus pares. Son de zones zones molt llunyanes i amb dificultat per anar a tractar-se al centres.....es passen el dissabte els pares i les mares amb els nanos i els profes i fisios –que es desplacen allí- ensenyant-los les tècniques bàsiques de fisioterapia per que puguin tractar-los ells a casa....
De moment tenen a 70 nens en aquest programes........ una passada veure els pares treballant amb les manipulacions de les articulacions de les seus fills .....
Muthu ja te posat l’ull a alguns pares que semblen mes espavilats i vol arribar a formar-los perquè siguin ells els que treballin amb d’altres pares dels seus pobles..... Comentava aquesta tarda a Vicens Ferrer, mentre xerràvem una estona, com he pogut veure directament aquesta autentica circulació sanguínia que arriba des de el cor fins els capil·lars mes llunyans .... això possiblement no surti a cap reportatge dels gran mitjans de comunicació sobre la fundació però es una autentica passada...
Una estona mes de feina a Kudero i al anar-me’n un parell de micos de la zona estaven expectants... potser volien despedir-se.
Demà donar d’alta als últims nens ingressats i ultimes revisions a Bathallapali..... dimecres cap a Bangalore per agafar l’avio a la nit.....
Unes quantes hores de viatge en les que de ben segur que el cap i el cor començaran a sedimentar tot això.....
Un petó
