Diumenge passat, després d'una primera setmana prou intensa, varem decidir anar al cine amb Mutha i Jesús per distreure’ns una mica. “Mutha, porta’ns a una peli d’allò més india. Sentimental a tope... ball, musica, etc... en fi... un bolliwood tuti plan”.
No ens va decebre el mes mínim. Una disfrutada, no sols per la peli sinó per l’ambient.
Una historia d’amor entre dos adolescents que es perden de vista –cada familia va a viure a diferents llocs- i es retroben al cap dels anys i no es reconeixen. Se’ls veu que es fan gràcia i ell va com boig darrera d’ella , però ella no vol cap més relació doncs segueix sospirant per el seu Balagi... el nom del nen . Les amigues d’ella... la pandilla d’amics d’ell... lluites... somnis... amors i desamors... en fi tots els ingredients a la pantalla... i a les butaques en Mutha i jo menjant cacauets i el públic, de totes les edats i ple a vesar, sense cap mirament d’expressar el seus sentiments... aplaudiments... sospirs... crits d’emoció... una disfrutada total.
La setmana comença amb dilluns, dimarts i dimecres, visites a diferents llocs, però un d’ells queda especialment gravat: dimarts sortim a les 8 del mati per anar a un poblet a tres hores en cotxe, el nom del poble es Kundurpi però per nosaltres quedarà per sempre com “Where Christ lost the chappels”. Li explico pel camí a Mutha que aquesta és una expressió que utilitzem per referir-nos a un lloc llunyà, i lògicament es peta .
Travessàvem tot un seguit de poblets a quin més cridaner
En un petit local que és l’oficina rural de la RDT al poble ens han reunit un munt de canalla.
Primer organitzem la visita, dues taules amb un cobrellit serviran de llitera d’exploració... i som-hi... un rere l’altre, comencem a tractar de buscar solució a lo que a vegades no en té i es fa difícil acceptar-ho quan es així.
Es fan les dues i suggereixen tallar per dinar... la gent ha vingut també de lluny i se’ls servirà dinar a tots... nosaltres desmuntem la llitera i ara ens servirà de taula de menjador... en Jesus, en Mutha i els treballadors socials de la zona... Acabat l’àpat tornem-hi.... així fins acabar l’últim cas. No us puc explicar un a un cada cas i cada emoció... m’agradaria però es impossible... jo no en sé... i la força de cada moment es brutal.
De camí cada imatge d’aquesta terra rural et sobta i voldries recollir-les totes... al final en Mutha i jo som víctimes de la son i fem KO.
Dimecres visita a Bathallapalli... un altre cop un munt de canalla i Jesús esgotant les seves ultimes hores aquí. Avui dijous ha marxat ja de tornada. Crec que hem fet un bon equip durant aquets dies.
Els dies que no són de quiròfan la planta es mes tranquil•la i m’agrada passar visita per jugar una estona amb la nostra “clientela”
27-9-08
No havia pogut escriure des de llavors. Hem seguit un ritme intens i, de moment, les cirurgies sense problemes.
Ahir es celebrava el dia internacional dels sords. A Bukaraya Samudram, un poblet prop d’aquí on la FVF ha obert un dels 4 col•legis que té per a nens sordmuts, es feia tot un festival per celebrar-ho.
Van reunir més de 600 nens que són el total de nanos acollits en les 4 escoles per sordmuts. Ja us podeu imaginar, tot tipus de representacions entre tots el diferents nivells de les 4 escoles.
Avui diumenge he passat un moment per l’hospital de sida de la FVF a Bathallapalli. Una visita a la planta de pediatria per veure Shiva, orfe que té una tuberculosi i ha fet un parell d’abscessos que potser haurem de drenar.
Repartir carícies , somriures, i caramels ...
Ja veus... a tope....
Una abraçada
Xavier
