d'ous

“Con un par de huevos !!!!!! diuen els castellans…..i no he pogut per menys que associar la frase a lo que avui vivia”, això escrivia jo el divendres.

He anat a visitar a Nallamada, un poble que està a casi dues hores de Anantapur.

Es una zona en la que es va començar a treballar fa poc i hi tenim alguns pacients que hem anat operant. Anava a revisar com estaven i visitar-ne de nous.

Davant de on jo visitava m’ha cridat l’atenció que s’han anat ajuntant gent i de repent començant a arribar rikshaus carregats amb un munt de caixes d’ous…… Evidentment he preguntat.

Resulta que des de allí es reparteix a cada família necessitada un ou per fill i dia de la setmana. Fan la distribució quatre dies a la setmana (avui era un d’ells) i les famílies s’emporten els ous i una quantitat de gra de soja com a suplement nutricional per la família. Gratis.

He seguit visitant ...i al acabar m’ha entrat la curiositat matemàtica… ¿quants ous es reparteixen mensualment ?

En Nagras, el tècnic ortopèdic m’ha acompanyat a preguntar a les dones responsables del programa de nutrició i hem estat fent càlculs. Nomes a Nallamada es reparteixen uns 18.000 ous al mes. Si. !No m’he equivocat en els ceros….he dit 18.000 !!!!. Això per el que fa referència a aquella zona a la que ens trobàvem. He seguit després investigant. A tota l’àrea del districte d’Anantapur en que treballa la Fundació i ha 21 àrees com aquesta, unes mes poblades i d’altres menys…..

En fi……al final de les operacions aritmètiques el resultat final es: al dia es venen a repartir uns 10.000 ous. Si he dit : al dia 10.000 ous !!!, uns cinc mil parells d’ous al dia.

Evidentment m’ha quedat una sensació clara d’estar aportant una petita ajuda a tot un autèntic desplegament de forces per reduir l’impacte de la misèria en aquestes terres.

Hem acabat del tot la feina -i els càlculs- i m’han acompanyat a dinar a un restaurant del poble. Avui tenia la cuina davant mentre anaven fent el que desprès ens menjaríem…… jo també m’he pres el meu ou dur…acompanyat de xapati…. Un “no se que” que tenia molt bon gust ….i una mica d’arròs.

I el meu cap seguia pensant que “quin parell d’ous !!!!!!!! “...

Al arribar a la tarda a l’hospital.....

....tornar a veure els nanos operats i desprès cap a al campus.....una bona dutxa i deixar el cap tranquil de càlculs aritmètics... hi ha coses inexplicables. Només s’explica si un pensa que hi ha gent amb un parell de collons !!!!

Un petó

Xavier

brothetrs in arms

Que et puc dir ?

mentre escolto a Mark Knopfler “Brothers in arms” recent dutxat. Son les 8,30 del vespre i acabo de posar ordre a les anotacions de tots els malalts revisats avui.

Ha estat un d’aquells dies intensíssims de feina i de emocions… i ja saps que no puc callar.

Mira he sortit a les 9 per anar a visitar a dos pobles: Kuderu , on hi ha el centre de nens amb paràlisis cerebral que ja coneixes per d’altres vegades que te’n he parlat i que a mi hem te el cor robat dons m’entusiasma tot el personal, profes i fisios, amb el treball que fan i la dedicació que tenen. Ademes porto ja operats bastants nanos dallí.

Revisions i nous casos.

Et parlaré d’un cas: recordes a Lackshmidevi?, la vaig operar al gener i no podia caminar, s’arrastrava ....ha entrat caminant amb les seves crosses i dempeus. Imagines la alegria que es pot arribar a sentir?

Un munt de revisions..de casso nous...un munt d’alegries al veure l’evolució de tots els operats i sensacions molt profundes de impotència per no poder fer res per alguns cassos molt límit. Només les carícies i l’afecta que puguis donar amb uns minuts, intentant suplir amb elles la solució de per vida que voldries donar-los.

Al acabar, cap a Uravakonda..una bona estona mes de cotxe per arribar a un pobla bastant llunyà.. Mes visites...revisions...nous cassos .... alegries...emocions ....impotències....carícies .... calor...bastanta calor....donar voltes al cap buscant sol.lucions per cassos que no en tenen.... Nichitha, 6 anys..pseudoartrosis infectada de tibia amb el turmell destruït i la cama que es doblega a cada pas per on no ha de fer-ho......i tu que no veus res mes possible que l’amputació....i el cor es revela i busques altres possibilitats per no arribar-hi.....

Al acabar he escrit un missatge de mòbil, a una personada estimada dient-li:

“Estic a l’últim reco d’aquest mon. Porto visitats 50 nens amb totes las deformitats i problemes imaginables. Son les 3 i vint i anem a veure si mengem algo per desprès anar a l’hospital a veure els 9 ingressos per operar demà. Estem a 80 km. Però tranqui....estic feliç. Un peto.”

Ens han donat de dinar allí mateix.

Al despatx on hem dinat unes inscripcions a la paret enfortien molt mes encara el desig d’arribar a tots

Al acabar de dinar he aprofitat per treure el cap en una reunió mensual dels “health community workers” (treballadors de la salut de la comunitat) son dones a les que es forma en els aspectes mes basics de salut per que puguin ser capaces de detectar problemes i fins i tot actuar com a personal sanitari, sense ser-ho, davant dels problemes de les àrees rurals allunyades de tots els centres de salut.

M’ha fet gràcia com em mostraven els seus botiquins i pastilles. Totes amb el sari verd , així son fàcilment reconegudes per tots els membres dels pobles.

Hem rigut fent-nos unes fotos...mentre el meu cap no deixava de pensar en la mancança del mes elemental en aquestes àrees i que es supleix amb formació a qui te l’esperit de servei i potser no te estudis ni mitjans per obtindre’ls.

Hem sortit cap a l’hospital. Al arribar-hi, i entrar a la planta, em trobo entre els 9 nens ingressats per operar demà a Lacksmi del centre de Kuderu, la coneixeu també des de el gener en que os vaig enviar la seva foto repartint aigua a la resta de nens del centre. Demà li farem una petita cirurgia a la cama dreta per millorar mes el seu estat....amb quina alegria ens hem saludat.....

Estava encara a la planta quant m’han portat dos nens amb malformacions severes...un de 20 dies de edat amb dos peus bots i ambdues caderes malament a part del femur dret...he demanat rx ...demà podré veure-les i decidir si puc fer algo. L’altre, de uns dos anys, amb una malformació congènita de la tibia esquerre...impossible caminar...he demanat també rx i demà prendré decisions.......ojala i hagi possibilitats.

Tios...potser tot això està escrit sense pensar-ho gaire, però està escrit a cop del cor tocat per un dia molt llarg on ha bategat molt intensament.

Xavier

"wonderfull tonight" (Juliol 2007)

Hola a tots:

Les coses van be tot i que les situacions inesperades marquen el ritme d’aquets dies. Vull dir que un projecta fer les coses de determinada manera i desprès… la india imposa el seu ritme i el seu modus.

Estem em dificultats per connectar-nos a Internet, aquest es el motiu del silenci.

La salut be, fora de les esperades cagarrines i les normals dificultats d’adaptació al medi. Sempre costa adaptar-se al menjar..la calor …la higiene…els mosquits…en fi…res insuperable tot i que esta present en el dia a dia. Aquesta vegada, al ser època de monsons fa que plogui sovint, el temps es mes humit i la xafogor important, cosa que fa espavilar als mosquits.

El ritme de treball es intens però no tant demencial com d’altres vegades...tot i que al estar en Mutha inactiu a causa de un accident de moto que va patir tres dies avants de que jo arribés fa que tots els dies els hagi de compartir amb Nagras, l’altra tècnic ortopèdic que tot i ser un tio la mar d’eixerit es el desordre en persona i es fa difícil a vegades superar el caos amb que condueix la feina.

Estic revisant bon nombre de malalts operats en d’altres estades i la veritat es que els resultats son molt bons amb general. No hi ha cap complicació seriosa i la majoria dels nanos operats han fet canvis que per ells han estat molt importants de cara al futur.

L’Andrea crec que es troba en bon estat d’adaptació després d’haver passat els normals alts i baixos que suposa enfrontar-se a un mon completament diferent lluny de casa. Ha estat bàsicament treballant amb mi i a partir d’avui s’ha incorporat a treballar amb tres metgesses mes que estan fent-ho a l’hospital de la sida.

L’ambient al campus es eixerit i a ella la veig molt incorporada. Hi ha uns altres deu cooperants, la majoria d’edats similars a la seva. Tenia planejat ella marxar avui a Hampi (un lloc molt bonic ple de temples i un bon paisatge prop de un gran riu) amb dos cooperants mes i passar allí el cap de setmana, però crec que unes cagarrines li poden acabar xafant el plan. Vorem com es troba a ultima hora.

Havia deixat escrit fins aquí el divendres a la tarda i per le vostre tranquil·litat he de dir-vos que l’Andrea es a Hampy....va marxar a les dues de la matinada amb tren desprès de que se li arregles la panxa una mica i de una pluja torrencial monsònica que va ser una passada.

Ara es mati de diumenge i desprès de treballar ahir tot el dia amb els informàtics per deixar a punt el programa de seguiment dels malats amb l’entrada de tos els cassos i les fotos dels seguiments estic de descans...a la habitació escrivint per vosaltres tot això en el nou ordinador que gracies al Mingu tinc a ple rendiment i acompanyat per música a tope, m’han deixat dos altaveus d’aquells petits i com no tinc ningú a les habitacions del costat estic acompanyat per les millors seleccions de musica, els millors records i la intenció de fer-vos arribar quatre ratlles...... Xavi: esta sonant “wonderful tonight” de Eric Clapton....un record especial per tu, gracies per trucar-me aquesta nit.......

Un petó a tots