Les coses van be tot i que les situacions inesperades marquen el ritme d’aquets dies. Vull dir que un projecta fer les coses de determinada manera i desprès… la india imposa el seu ritme i el seu modus.
Estem em dificultats per connectar-nos a Internet, aquest es el motiu del silenci.
La salut be, fora de les esperades cagarrines i les normals dificultats d’adaptació al medi. Sempre costa adaptar-se al menjar..la calor …la higiene…els mosquits…en fi…res insuperable tot i que esta present en el dia a dia. Aquesta vegada, al ser època de monsons fa que plogui sovint, el temps es mes humit i la xafogor important, cosa que fa espavilar als mosquits.
El ritme de treball es intens però no tant demencial com d’altres vegades...tot i que al estar en Mutha inactiu a causa de un accident de moto que va patir tres dies avants de que jo arribés fa que tots els dies els hagi de compartir amb Nagras, l’altra tècnic ortopèdic que tot i ser un tio la mar d’eixerit es el desordre en persona i es fa difícil a vegades superar el caos amb que condueix la feina.
Estic revisant bon nombre de malalts operats en d’altres estades i la veritat es que els resultats son molt bons amb general. No hi ha cap complicació seriosa i la majoria dels nanos operats han fet canvis que per ells han estat molt importants de cara al futur.
L’Andrea crec que es troba en bon estat d’adaptació després d’haver passat els normals alts i baixos que suposa enfrontar-se a un mon completament diferent lluny de casa. Ha estat bàsicament treballant amb mi i a partir d’avui s’ha incorporat a treballar amb tres metgesses mes que estan fent-ho a l’hospital de la sida.
L’ambient al campus es eixerit i a ella la veig molt incorporada. Hi ha uns altres deu cooperants, la majoria d’edats similars a la seva. Tenia planejat ella marxar avui a Hampi (un lloc molt bonic ple de temples i un bon paisatge prop de un gran riu) amb dos cooperants mes i passar allí el cap de setmana, però crec que unes cagarrines li poden acabar xafant el plan. Vorem com es troba a ultima hora.
Havia deixat escrit fins aquí el divendres a la tarda i per le vostre tranquil·litat he de dir-vos que l’Andrea es a Hampy....va marxar a les dues de la matinada amb tren desprès de que se li arregles la panxa una mica i de una pluja torrencial monsònica que va ser una passada.
Ara es mati de diumenge i desprès de treballar ahir tot el dia amb els informàtics per deixar a punt el programa de seguiment dels malats amb l’entrada de tos els cassos i les fotos dels seguiments estic de descans...a la habitació escrivint per vosaltres tot això en el nou ordinador que gracies al Mingu tinc a ple rendiment i acompanyat per música a tope, m’han deixat dos altaveus d’aquells petits i com no tinc ningú a les habitacions del costat estic acompanyat per les millors seleccions de musica, els millors records i la intenció de fer-vos arribar quatre ratlles...... Xavi: esta sonant “wonderful tonight” de Eric Clapton....un record especial per tu, gracies per trucar-me aquesta nit.......
Un petó a tots
No comments:
Post a Comment