d'ous

“Con un par de huevos !!!!!! diuen els castellans…..i no he pogut per menys que associar la frase a lo que avui vivia”, això escrivia jo el divendres.

He anat a visitar a Nallamada, un poble que està a casi dues hores de Anantapur.

Es una zona en la que es va començar a treballar fa poc i hi tenim alguns pacients que hem anat operant. Anava a revisar com estaven i visitar-ne de nous.

Davant de on jo visitava m’ha cridat l’atenció que s’han anat ajuntant gent i de repent començant a arribar rikshaus carregats amb un munt de caixes d’ous…… Evidentment he preguntat.

Resulta que des de allí es reparteix a cada família necessitada un ou per fill i dia de la setmana. Fan la distribució quatre dies a la setmana (avui era un d’ells) i les famílies s’emporten els ous i una quantitat de gra de soja com a suplement nutricional per la família. Gratis.

He seguit visitant ...i al acabar m’ha entrat la curiositat matemàtica… ¿quants ous es reparteixen mensualment ?

En Nagras, el tècnic ortopèdic m’ha acompanyat a preguntar a les dones responsables del programa de nutrició i hem estat fent càlculs. Nomes a Nallamada es reparteixen uns 18.000 ous al mes. Si. !No m’he equivocat en els ceros….he dit 18.000 !!!!. Això per el que fa referència a aquella zona a la que ens trobàvem. He seguit després investigant. A tota l’àrea del districte d’Anantapur en que treballa la Fundació i ha 21 àrees com aquesta, unes mes poblades i d’altres menys…..

En fi……al final de les operacions aritmètiques el resultat final es: al dia es venen a repartir uns 10.000 ous. Si he dit : al dia 10.000 ous !!!, uns cinc mil parells d’ous al dia.

Evidentment m’ha quedat una sensació clara d’estar aportant una petita ajuda a tot un autèntic desplegament de forces per reduir l’impacte de la misèria en aquestes terres.

Hem acabat del tot la feina -i els càlculs- i m’han acompanyat a dinar a un restaurant del poble. Avui tenia la cuina davant mentre anaven fent el que desprès ens menjaríem…… jo també m’he pres el meu ou dur…acompanyat de xapati…. Un “no se que” que tenia molt bon gust ….i una mica d’arròs.

I el meu cap seguia pensant que “quin parell d’ous !!!!!!!! “...

Al arribar a la tarda a l’hospital.....

....tornar a veure els nanos operats i desprès cap a al campus.....una bona dutxa i deixar el cap tranquil de càlculs aritmètics... hi ha coses inexplicables. Només s’explica si un pensa que hi ha gent amb un parell de collons !!!!

Un petó

Xavier