La feina no es només operar i visitar.....això seria donar-los-hi un peix. Si vols fer autèntica feina d’ajuda els has de ensenyar a pescar......i ha infinitat de detalls ....de coses de organització..... de ordre...de neteja.....de selecció de material...de cuidados imprescindibles amb els malalts....de confecció de la historia clínica per tenir cura de l’evolució del malalt.....la tasca te moltes vasants...
Coincideixo cada dimarts i dijous dinant a l’Hospital amb Marta una metgessa espanyola que està treballant al centre de HIV que s’ha fet al costat de l’Hospital de Bathallapali. El centre es una monada. Net..polit..ventilat.....aquí la sida està molt molt estesa....
La Marta es una tia fenomenal que porta ja aqui uns mesos i seguirà fins octubre...... les nostres xerrades a mig dia girant sovint al voltant de tenir paciència ...de repetir una y mil vegades les coses...de no cansar-se de tenir cura del mes elemental....
Vaig estar a la planta de pediatria del hospital de sida curant una noia de unes cremades a la ma...... Un cop curada una estona jugant alli amb els nanos ingressats...es fort...es molt fort !!! ells son els que menys culpa tenen de la seva malaltia....
Quant s’acaba el quiròfan i les visites de malalts, entres en la resta de tasques.
S’ha de comprar material per quiròfan i amb Mutha anem a Anantapur a fer-ho.....
... i entre nosaltres va creixent mes encara la complicitat que ja ens tenim ...
Avui he estat visitant a Narpala........ al arribar un munt de nanos ....
revisions de pacients operats, alguns d’ells ja fa els tres anys i estan be....es una disfrutada....d’altres encara estan amb tractament....i amb d’altres desgraciadament no pots fer-hi res...... per això al quedar ja la sala buida després de tot el matí visitant ....una mirada a la paret.... de la resta de feina per millorar aquets nanos a la que no podem arribar ..espero que ALGU pugui encarregar-se’n.... es com una petició
Ens quedem a dinar allí mateix...i hem diu Mutha...rentat be les mans , no vull que acabis el dinar amb cagarrines ...no hi ha aigua a l’aixeta ni sabó i em porta una gerra d’aigua... i sabó de rentar roba...........li faig cas...i em rento com si anés a operar.....
Tot i que la meva fe en el sabó de rentar la roba es absoluta ......al creuar l’espai de la cuina...
i seure a terra per menjar -mentre ens serveixen unes noies del centre- aquesta fe trontolla......
No comments:
Post a Comment