La feina va a bon ritme.... no hi ha complicacions amb els nens operats i crec que haurem ajudat a un bon grapat mes.
Aquest es el nucli fonamental del meus dies aquí...son moltes hores de treballar i amb una gran concentració dons cada gest quirúrgic o decisió que prens te moltes repercussions sobre cada una d’aquestes persones a les que potser en molt temps no els arribarà una altre opció de encarrilar el seu problema...i ets conscient d’això i procures donar al màxim.
Impressiona l’actitud d’alguns d’aquest nens davant el dolor...aguanten ferm molts d’ells i a vegades no puc mes que sorprendrem....
Mireu en Ganesh, mentre li feien l’anestesia espinal aguantava com un home, ni una llàgrima ...ulls tancats apretats i llavis bufant.....
Al anar a visitar a un munt de pobles et dona l’oportunitat de descobrir infinitat de detalls de la vida quotidiana d’aquesta gent ...els seus costums...el seu viure.....i sobre tot de topar-te contínuament amb mirades que reflecteixen tota una situació....destaquen sempre les mirades dels nens...
Aquesta ultima es Suseela..la recordeu?....hem anat fent canvis de guixos ...hem hagut d’abandonar el peu esquerra dons serà per cirurgia mes complexa mes endavant ...seguim lluitant amb el peu dret que respon prou be i dimarts arriba el moment de la cirurgia
La foto no es molt bona però te valor dons Suseela es molt seriosa....dissabte al mati..desprès de fer-li el tercer guix vaig veure que em començava a somriure ...... li ha costat fer-ho com a nosaltres ens esta costant el seu peu...espero que aquest somriure que ja ha arribat sigui com un presagi de la cirurgia de dimarts.
No tot es quiròfan.... també vius la vida d’aquí..El dimecres passat va ser la boda de una filla de Dasarath, el director del programa de discapacitats..... va ser un bon moment per viure de la vora al seus costums...tot un festival de color... i tractes constantment d’entendre la seva cultura i deixar-te sorprendre per tot això...
En un moment de les celebracions varem coincidir amb uns quants companys de l’hospital de Batahallapali que ara us presento:
Al meu costat, Dr.Alexander de cirurgia, desprès....amb la samarreta del Madrid !!!!! Dr.Harish anestesista...mes a la dreta Madam...ginecoleg ..un gran tipus...i a la dreta del tot Durguesh..pediatra i director de l’hospital.... varem estar a gust fora de la feina gaudint de una festa prèvia a la boda la nit avants....
D’altres moments al dia compartim amb Mutha...una de les nostres passions que es anar tranquil•lament a veure els diferents tallers de les nenes discapacitades i fer petar la xerrada una estona amb elles......
En fi, .... que no patiu per mi ...estic be i en la meva salsa a tope
Fins aviat.
Xavier
No comments:
Post a Comment