Una setmana… i aquí segueixo, enfrescat en una historia impossible d’explicar…
Hi ha moments molt intensos i brutals........ i d’altres sembla que tot ho envaeixi la calma...costa fer-se a la mentalitat dels indis.... contínuament es quelcom imprevisible...... Estic be. Treballo molt i a gust...es nota l’experiència ja agafada prèviament..
El cap de setmana també van passar els Reis per aquí.....el dia 5 vaig aixecar-me aviat per anar a l’hospital a veure els operats. Estaven be. Vaig treure nous cultius al nostre amic Nagarayanaswamy i vaig intentar picar fort amb l’estratègia a seguir. Valorat que els mitjans dels que disposo eren pocs vaig dir-me: “ Manu ... a lo grande” Vaig anar a parlar amb el director de l’hospital, Dr. Durguesh –es pediatra i ja ens coneixem de d’altres vegades, es un home de posat seriós i que si diu blanc i per avui, es blanc i per ara mateix- i li vaig plantejar el problema del nostre amic: ha de ser enviat a un Hospital a Bangalore amb mes mitjans que el nostra.
Al cap de una estona –mentre visitava- vaig veure rondant per allí fora a Nagarayanaswamy... ens varem creuar algunes mirades de complicitat...i algun somriure... tot i que jo no entenia que feia allí.... A la poca estona es va presentar Dasarath –el Director del Programa de discapacitats- a xerrar amb el nano..... total que a la poca estona estaven parlant amb el nen i la seva mare dos assistents socials responsables de la seva zona gestionant el trasllat a l’hospital de St.Jones a Bangalore i l’acompanyament del nano mentre duri la seva estada allí. La situació familiar es dura...el pare malalt mental incapacitat del tot i la mare i la mare sense mes possibilitats de fer-se càrrec de tot el que suposa això......vaig comentar a Dasarath que si havíem de buscar recursos econòmics ho faríem...va dir-me que correria tot a càrrec de la Fundació,
Al vespre del dia 6, en el meu diari escrivia: “al anar a l’hospital a passar visita Nagaraswamy ja no i era, havia marxat a casa i des de allí a Bangalore........no se si amb cotxe o portat directament per las Seves Majestats en camell”.
El divendres amb en Mutha varem operar a Lakshmi...
te unes deformitats degudes a la polio molt importants, camina així
Avui el dia ha començat molt aviat .. a les 7.30 pesàvem visita als nens ingressats i a Lakshmi l’hem començat a posar dreta amb els seus Guixos.
Desprès cap a Kadiri...un lloc que està a un parell de hores en cotxe... allà primer han fet una reunió els encarregats de cada poble amb el tècnic ortopèdic que porta la zona, per seguir parlant de malalts pendents de cirurgia i fent els llistats del pròxims dies de quiròfan....eren les 9 del matí, en acabar... un te “al bar de la cantonada” i començar la visita de nous pacients de la zona.
Acompanyats per algú de la familia o amics han anat desfilant un munt de nanos
Després de dinar hem tornat a l’hospital per veure els que ingressaven avui per operar demà....
Mentre els estava veient ha arribat un dels nois que treballa al taller d’ortopèdia del mateix hospital per prendre mides a Lakschmi..... se li faran ja les crosses a mida i les plantilles per recolzar els seus guixos a terra, i començar a caminar dempeus
Ja veieu...es marca en un paper la mida de la plantilla...i es mesura la distancia de l’aixella a la planta del peu......demà els estrenarà.....
Una setmana i a tope..... m’agradaria tenir mes tems i mes capacitat de explicar les coses per conseguir tranmetre millor tot...en fi... un’altre possibilitat es que aneu pensat en fer un cop de cap i venir per aqui algun dia....s’ho val !!
No comments:
Post a Comment