Midathur

M’aixeco a les 7.00…dutxa..esmorzo a la cantina…. Pinya..te i galetes….
A les 8 el jeep amb el driver….sortim del campus i esperem a Mutha que viu just al davant, nomes creuar la carretera….

Anem a pasar visita a Batahallapali mentre contemplem com la vida fascinant es manifesta en el camí fins l’hospital…

Pase de visita als nens ingressats operats ahir.

Veure que estan be.... jugar amb ells.... i algun detallet que ajuda a distreure’ls del dolor

Al sortir..foto ….per la posteritat. Aquest es un equip indescriptible –Nagras a l’esquerra i en Mutha a la dreta- seriosos….com demana el moment. Ells fan possible tot aixo.

Desprès de l’hospital avui toca anar a visitar a les terres d’en Mutha. El poble es diu Midathur , a una hora amb cotxe….primer hem de creuar Anantapur…..la vida que bull per tots costats…

Durant el camí a Midathur amb Mutha xerrem de la vida…de com ens canvia tots els plans que puguem fer i ens presenta els seus…..
Al arribar…nens i familiars esperant……una pixadeta i a començar…son les 11

Revisions de casos operats ... estan be….la immensa majoria……però m’enganxo quant trobo a Suseela.

Te 5 anys i li han recidivat els seus peus bots operats fa dos anys….. miro el calendari: …”Mutha jo marxo el 8 de Febrer, si ingressa demà dissabte podem posar els primers guixos i fer canvis cada 4 dies fins arribar al dia 1 i operar-la… hem de fer-ho… va ”, no hi ha cap resistència…es posa en marxa el pla.

Desprès de unes 20 revisions segueixen 14 casos mes nous….aquí la cosa es posa dura….a quin mes fort…son molt límit…… i ... has de prendre una decisió…la visita de cada pacient es llarga… possibilitats de millorar-lo…..situació familiar per seguir desprès el tractament……. valorar els mitjans del que disposem… i al final a uns els diràs que endavant i d’altres hauran d’esperar a que disposem de mes mitjans i fins i tot en alguns s’hauran de prendre decisions dures… amputació de una cama…. cap possibilitat de recuperació….lluitar perquè descobreixi un sentit a la seva vida de discapacitat i tractar de buscar la seva incorporació social en el seu estat……

Una mare ens prega si per lo menys podem arreglar els braços al seu fill…si no les cames

En un altre nen s’ha de posar en marxa un pla urgent de nutrició……una nena ha de ser operada abans de que passin els anys i repercuteixi en les seves caderes……son 34 histories…34 nanos i pares i mares…. Son 34 llisons….. entre ells hi ha moments molt feliços com retrobar a Lakshmi - la recordeu ?- seguint un bon curs de recuperació

Però també casos de impotència …… de haver de buscar d’altres ajudes que la de fer que caminin…potser que se sentin també persones a pesar de la seva discapacitat…i casos per lluitar fins al límit…..en dos cassos mes en Mutha em diu: “el quiròfan del dia 30 esta ple però aquest nano l’hem de afegir”…i ho diu com si em demanes permís….si en algun moment m’atrevís a dir prou…..la seva petició m’ho desmuntaria….no hi ha discussió…nomes una mirada … i prendre el nom ……….

Acabem tard…. Es reparteix dinar a tots els nens i acompanyants que han vingut des de
lluny …

Amb mi es marquen un detall i anem a dinar a un restaurant en una cruïlla al sortir del poble. Em recorda la benzinera de Altafulla, esta ple de camions i gent que ha parat a dinar…es la carretera que va de Bangalore a Hayderabat…una via important de comunicació del sud de l’India

El lloc te bona pinta i fins i tot crec que hi pots fer una becaina, canviar-te de roba i netejar-te les dents…(no us perdeu els raspalls de dents penjats de l’arbre).

…..m’espera un bon dinar …chapati …arros…pollastre tallat a trossets…..pica bastant…..

Al acabar els nens se’n van cap a casa i nosaltres retornem a Anantapur al campus. Una parada per el camí per fer un te….i veiem dues generacions…la nena emparrada amb netejar aquesta India increïble i l’avi al que m’ha semblat que se li queia la baba amb la neta.

Abans d’entrar a la meva habitació ens assentem a la vorera amb en Mutha….estem contents…hi ha bons resultats i ens hem emparrat en uns quants casos que no preveiem….. hi ha molta complicitat …i molta energia. Hi ha ganes tio… i ha ganes !!!!. Dema dissabte quedem a les 8 per passar visita a l’hospital…..i fer els primers guixos de Suseela……diumenge a les 9 del mati per anar a visitar a Kaliandurg…son les 7 del vespre, m’he dutxat i aprofito per fer-te quatre ratlles, en Mutha es presentarà de un moment a l’altre, ben segur…..no se de que xerrarem...però es igual…..potser tant sols ens mirarem i sabrem que els dos estem del tot enganxats per aquets “intocables”.

Tot axó ha passat avui...i alguns detalls us els he pogut recollir en aquestes fotos.

Un petó.